ECOFEMINISME PER a DUMMIES

ECOFEMINISME, EN SÈRIO?

Sí. Hem “descobert” que hi ha temes que mai no arriben a ser mainstream, que mai no toquen. Potser l’actualitat, les modes i les emergències sempre els passen per damunt (com diria Naomi Klein), o també, perquè no sabem ben bé com abordar-ho i ho esquivem.

Nosaltres que som un poc jipis i xafaxarcos, ho practiquem cada dia en la nostra feina. Citant Sònia Tirado, som ecofeministes en construcció i hem pensat que, compartir el que fem i com ho fem, pot ajudar-nos a nosaltres i a altres a definir què és açò de l’ecofeminisme i sobretot, a posar-lo en pràctica.

O, com va dir Gandalf, no podem triar els temps que vivim, però si que podem triar el que fem en els temps que vivim.

I AIXÒ COM HO FEU?

Comencem pel «què», posant les persones i la vida al centre i, a partir del seu benestar i cura col·lectiva, planifiquem, dissenyem i actuem.

És a dir, ens fem les preguntes: Quin servei és el que estem donant, l’objectiu final? Qui o què cal protegir, acompanyar, millorar, impulsar, per tal de generar equitat? De quina forma ajudem a la millora col·lectiva? A qui beneficia i a qui podem perjudicar amb allò que anem a fer? Estem comptant amb totes les realitats i diversitats?

El «com» seria des d’allò local, concret, menut, fet a mida, pensat per a eixe grup en concret, avaluant la situació de partida i la capacitat real d’avançar.

Però quasi sempre, el que fem és escalable, perquè els PRINCIPIS són els mateixos, cal adaptar cap al «qui».

Apliquem esta metodologia sobre els projectes que ens encomanen, tot i que, en ocasions, també tenim idees que oferim, perquè hem vist com podríem ajudar a millorar alguna cosa.

I com el cabet no para, l’enfoquem a millorar el món!

No és d’estranyar que els ultres li tinguen tanta por al moviment (eco)feminista, perquè és l'única teoria política que qüestiona el patriarcat, i la seua aliança criminal amb el capitalisme depredador i ferotge al qual ens volen arrossegar.

PERÒ… UN BLOG?

Després de donar-li voltes al mitjà de comunicació, malgrat ser un poc “antigor” (ara li diuen vintage), hem pensat que a nosaltres no ens pega massa ni parlar-li a la càmera, ni fer podcasts, ni res d’això. Som més de paraules escrites. A vore, que fem avaluacions, diagnòstics, plans estratègics…

Total que, de tant en tant, anirem contant per ací com i per què fem el que fem i anem veient si li diem ecofeminisme o ...

Ja direu!

-