LIDERATGES ECOFEMINISTES

En un món de primers plànols, ple d’egòlatres, senyoros i tiktoquers aspirants a dictadors, és difícil afirmar que els lideratges que millor funcionen, són els (eco)feministes. Però… allà anem!

Pareu un moment i penseu en la idea de lideratge. Vos venen al cap homes, blancs, guerrers, “maxotes”? Sou més tipus emperador romà o de l’èpica del senyor dels anells? 

Malgrat tot eixe imaginari col·lectiu tan patriarcal que tenim, la ciència fa temps que indica que els lideratges feministes (col·lectius, inclusius i diversos) són molt millor. 

EVIDÈNCIES (ja sabeu allò de mirar la realitat amb mètode i no inventar…)

• Un estudi del Peterson Institute for International Economics, diu que quan una empresa compta amb un mínim del 30% de dones executives s’obtenen un 15% més de beneficis. 

• A més, la quarta edició de l'informe de McKinsey & Company, “Diversity Matters Even More" (2023), reafirma la correlació positiva entre la diversitat en els equips directius i l'acompliment financer de les empreses.

• I a més, segons Harvard Business Review les dones puntuen més i més alt en les habilitats de lideratge. 

• I, en la part més “eco” vos recomanem una lectura: Perquè les dones salvaran el planeta.

Tot açò, ho diuen al món empresarial -poc sospitós de perroflautes o feministes- i reconeix que les dones són millors lideresses i que la clau dels bons lideratges rau en la diversitat i, per tant, en l’equip.

Si ara vos pregunteu quina és la raó, malgrat les dades, de que l’aclaparadora majoria de líders -públics i privats- al món siguen homes (blancs i prou majors), la resposta simple és: mas-clis-me! 

Per cert, que lideratges feministes no significa que manen les dones, que també, es tracta d’altra forma d’organitzar, de pensar i d’actuar.

Per exemple, els lideratges tradicionals (patriarcals) normalment exercits per homes -però no sempre- són bàsicament competitius; mentre que els lideratges feministes -molt més desenvolupats per dones-  són més cooperatius i cohesionats. És a dir que, l’estructura de les organitzacions més jerarquitzades responen a lideratges masculins i masculinitzats, mentre que els formats més horitzontals, són més feministes. Diguem que en els primers, el poder es concentra en la cúpula i en el segon les decisions són més deliberatives. D’açò en parla al seu llibre Marilyn Loden (la primera que parlà del sostre de vidre). 

Respecte als objectius, Marilyn diu que, mentre que l’objectiu principal dels lideratges masculinitzats és aconseguir el triomf personal, el control, el poder, els diners…, els lideratges ecofeministes persegueixen bons resultats globals i també la qualitat del producte o servei. 

Pel que fa a l’estructura, els lideratges piramidals s’alimenten “d’iguals” (allà on es confon la meritocràcia amb el nepotisme, ja sabeu), és a dir, directius (homes) semblants al líder, per a reforçar-lo. De l’altra banda, els lideratges ecofeministes impulsen més la diversitat i l’equitat, la qual cosa, malgrat tindre processos més complexos, milloren l’ambient laboral i, conseqüentment, el treball. 

Un darrer apunt: els lideratges que fomenten l’horitzontalitat corren el perill de perdre la singularitat (davant del gran líder, follow de lider, l'imperi romà i tot allò tan messiànic). De fet, és una de les moltes raons per les quals les dones, quan lideren, solen ser més invisibles o menys recordades, però…

Si deixem de buscar salva-pàtries i mirem bé qui està fent la feina, descobrirem que al darrere hi ha un grapat de gent (sobretot dones) fent realitat les coses.

Tot i que ser líder i ser referent no és exactament el mateix, ens serveix per a explicar els biaixos de gènere, en qui ens fixem, a qui escoltem o ignorem de forma inconscient. 

En la nostra feina, quan redactem plans d’igualtat sempre incorporem els lideratges com un objectiu important, perquè si bé, són instruments enfocats a aconseguir la paritat i l’equitat salarial, part d’eixe camí també s’ha de fer canviant les formes internes de treballar i els referents sobre els quals construïm les nostres decisions. 

Per exemple, en les formacions d’igualtat tenim un punt sobre el tema: preguntem sobre quines dones són les seues referents, i molta gent (homes, bàsicament) ens diuen que sa mare, que si bé és lloable (...), sol indicar més bé el contrari d’un referent…

Com a punt final de la reflexió de hui, vos deixem deures. Quins són els vostres referents femenins i ecofeministes?

• A quantes dones seguiu en xarxes o llegiu i perquè, de què parlen? 

• Nomeneu una dona en les disciplines del vostre àmbit. 

• Nomeneu dones referents en àmbits bàsics com: economia, medicina, art, ecologia, història, antropologia, món rural, art, literatura, política, educació, geopolítica, astronomia...

• I per a nota: són eixes dones blanques, heteros i benestants? 

PD1: Si per casualitat vos ha resultat interessant, heu reconegut que no teniu dones referents però, sí que en voleu tindre, vos podem tirar una maneta!

PD2: Podeu fer-vos les mateixes preguntes d’ací a 3 mesos (pre i post) a veure si heu fet millorat ;)

El millor antídot a qualsevol imposició sempre és una ciutadania, informada, crítica i solidària.