Som més d'I.E. que d'I.A.

Especial DUMMIES!

Quan Marie Curie descobrí la radioactivitat el “mercat” es va trastornar: es venia pasta de dents, crema de mans i xocolata …amb radi!

Hui sembla el mateix amb la IA, com si fora una solució instantània per a tot. En l’imaginari col·lectiu -de certa edat- sempre pensàvem que en el futur, les “màquines” farien el treball tediós, pesat i perillós, mentre que les persones ens dedicaríem al pensament, al pensament crític, clar; a tindre una vida digna, tranquil·la, plena…a millorar com a espècie.

Cert que llig i compila textos i els dóna coherència aparent (amb 90 anys i un punt de senilitat, també construeixes frases amb sentit, però no sempre és real el que contes). També és cert que té accés rapidissim a molta informació, i pot fer recerques o donar informació concreta, però compte, perquè no té criteri, així que valora igual el que recomana la OMS que un influencer qualsevol. Per no parlar dels biaxos dels algoritmes…

Sembla que la gent l’ha pres com un modern Oracle de Delfos. Li pregunten de tot, des de què menjar, com curar-se, quin color me va més per al xacra o, fins i tot, la seua opinió sobre temes socials.

Però anem a l’altra banda:

Cada resposta de 100 paraules, cada dibuixet que fem amb la IA, consumeix mig litre d’aigua i 0,14kWh!

Hi ha poca consciència sobre la materialitat d’internet, les xarxes, el núvol, la IA…, però són edificis enormes, que consumeixen una quantitat ingent de recursos, que ocupen el territori i que, en general, no són percebuts com un perill. Però els centres de dades generen calor, molta, consumeixen aigua com un desert i necessiten un fum d’energia. Tanta, que  l’ONU ha demanat una moratòria per a la construcció. Tanta, que part de l’assumpte Trump i Groenlandia podria anar per eixe camí, un lloc fresquet on posar els seus centres.

Altre aspecte fascinant: la IA sap mentir!

En ocasions, quan no sap que no ho sap, perquè no “sap” s’inventa coses.

No sols parlem dels invents que li demanem (com sexualitzar adolescents per a difamar-les) o cares perfectes que facen de presentadores ideals… En una ocasió, li vam demanar una introducció i recerca d’articles sobre els conceptes de ciutat cuidadora i ecosostenible, i el resultat va ser absurde. Amb frases tipus: 

“...cap a dos objectius simbiòtics: alleujar i repartir la càrrega de les cures (majoritàriament assumida per dones) i transitar cap a la neutralitat climàtica i la regeneració ecològica. És un model que busca la justícia socioambiental, on la transició ecològica siga inclusiva i les polítiques de cures siguin baixes en emissions.”

Sóc fan de “les cures de baixes emissions”. Pot ser a algú que no entén li pot sonar bé, però …no!

Conclusió: si tu no saps del que parles, no pots saber si el que te conta és vàlid, per tant, no, no pots deixar que ho faça sola. Cada eina s’ha de gastar en la seua mesura.

Serem abelletes obreres, farem les feines manuals o directament ens quedarem sense feina. Que no estaria gens malament si estigurem preparades. Però no sembla que s’estiguen posant en marxa les alternatives: RBU, impostos redistributius,... o el que siga que va a substituir el treballcentrisme.

En resum, que l’amiga, es beu l’aigua, ens diu mentides i ens deixa sense feina.

COM HO FEM NOSALTRES

Per començar, la IA treballa per a nosaltres, i no al revés. En el nostre àmbit, serveix per a avançar resums, buscar punts en comú sobre documents concrets, preparar redaccions de documents tipus, o fer recerques concretes, sempre demanant que ens cite les fonts per a comprovar-ho. En general, val per a compilar dades ràpidament, però després sempre, sempre, cal revisar-ho i per tant cal tindre el coneixement suficient per a fer la supervisió.

I posem el criteri. Nosaltres sabem què volem, què busquem, quins objectius perseguim…

Per això diguem que treballem des de la Intel·ligència Emocional, des d’allò humà, personal i físic. Visitem els llocs i les persones sempre que podem. Raonem, escoltem i investiguem, per saber de les necessitats. Igual eixim a un mercat que rodem el poble, anem a un forn o visitem una oficina,... I fem un diagnòstic únic, una foto fixa que és el nostre punt de partida.

Després reflexionem, investiguem i treballem en les possibles millores, dins d’un context realista i posibilista i finalment, tractem de que no es quede en el calaix, com un paper més, sinó que siga l’inici d’un procés engrescador. 

Tampoc no som talibans, anti progrés o anti IA. Les coses tenen el seu lloc i la seua mesura.

Ja no escrivim amb ploma, ni a màquina amb papers de calco… però la intel·ligència en tot el procés som nosaltres.