Mola ser un BETA!

Molts anys després, davant d’un estat de comptes desastrós, Mascle Alfa Primer, havia de recordar aquella vesprada remota que un influencer li va donar a conèixer les bitcoins. 

Sí, hem tingut l’atreviment de passar García Márquez per la túrmix per fer una gracieta. Fet el disclaimer, continuem amb les transgressions i, trencant el que seria l’ordre natural del discurs, vos avancem la conclusió final de l’article, per si teniu pressa i no voleu continuar llegint o voleu tenir ja motius per enviar-nos a pastar fang: De vegades els pares no són els reis però en el món occidental, patriarcat i capitalisme són pràcticament la mateixa cosa i la masculinitat tòxica és una de les eines principals d’aquest sistema per  a la submissió i control d’uns homes sobre altres. 

Vos adevertim que si decidiu continuar amb la lectura que en aquest paràgraf anem a parlar de la 2ª part de Retorn al Futur (Robert Zemeckis) perquè il·lustra molt bé el que volem comentar. En aquesta trama Marty McFly viatja al futur i es troba amb que la seua vida és un desastre per un seguit de males decisions. Una de les principals és que, per no acceptar quedar com un gallina participa a una carrera on pateix un accident i es lesiona una mà, de forma que es trunca la seua carrera com guitarrista. Per què Marty no pot resistir que li diguen gallina? Per què ens preocupa tant que altre home siga capaç de conduir un cotxe a més velocitat que nosaltres? Per què ens menystenim si algú destaca per damunt de nosaltres a qualsevol camp?

Resum breu: perquè el patriarcat capitalista sols té dues figures per a l’home: líder o subaltern. I la segona no mola perquè eres sacrificable i substituïble.  No és, per tant, estrany, que en temps de crisi continua com aquest, la primera figura siga d’interès per a moltes persones. 

Les xarxes i mitjans de comunicació s’han vist colonitzades per figures que han multiplicat la toxicitat del ja de per si verinós model de masculinitat tradicional. Gent que lidera amb l’objectiu de fer creure als seus acòlits que podran ser líders com ell quan, la realitat, és que no passaran de ser els pagadors d’un lideratge que consumeix molt de temps, molta energia i, sobre tot, molts diners. El que tota la vida s’ha dit una estafa piramidal -o ponzi scheme si anem de llestos- que aprofita les nostres inseguretats per treure’n profit.

Des de ben menuts el patriarcat ha emprat mil eines i canals per a dir-nos que ser un home, un alfa, un dels que mereixen la pena, passa per dominar, ser fort, no mostrar ni una escletxa i imposar sempre la nostra voluntat. El gran inconvenient i que s'aprèn amb els anys és que aquesta competició continua i eterna és molt cansada i que no té cap retribució en la vida real. Pots ser un bro, alçar-te a les 5 del matí per fer flexions amb moral espartana i fer reflexions espirituals mentre fas burpees; però ningú et lliurarà d’uns milers insatisfaccions quotidianes, des del treball fins a lidiar amb cridades no desitjades. 

Potser el més preocupant és la gran mentida a la que es basa tot el sistema. Som animals socials i les relacions són la base del nostre benestar. El llop alfa solitari és un contrasentit que, a més, no és real ni entre els humans ni entre els llops que viuen en manada. 

Des d’una perspectiva més crítica es pot revisar la realitat d’aquests suposats perfils de mascle alfa i la seua alfacitat. 

Un exemple podria ser la necessitat d’aquests de trobar parelles que encaixen en la figura de les tradwife, és a dir dones que es facen càrrec de la gestió de totes les faenes de la llar: cuina, neteja, menuts… i tota la submissió que penja darrere.

Perquè un alfa no cuina altra cosa que no siguen barbacoes, excepte si és valencià, cas en el que haurà de saber fer paelles a llenya.

La qüestió per a la reflexió final és si és més autònom i hàbil aquell que sap autogestionar-se i -si hi ha parella- compartir les tasques de la llar o, aquell que no sols necessita d’una parella si no d’una d’un perfil molt concret que puga tapar totes les seues carències. 

La bona notícia és que totes aquestes coses es poden millorar. Nosaltres ho intentem amb les formacions i altres activitats que organitzem, on incorporem aquestes consideracions. També, de forma implícita, en les planificacions estratègiques com urbanes, d’igualtat, mobilitat, joventut, rurals, etc.