Impactes ambientals i ecosocials de la intel·ligència artificial

El passat juliol vam participar en l’escola d’Estiu de la Universitat de Gandia co-organitzant el curs junt amb la Fundació Nexe “Intel·ligència artificial, gènere i poder. Vos deixem un resum de la conferència.

Ja hem contat que el màrqueting ens ha venut la Intel·ligència Artificial (IA) igual que la xocolata amb radi de l'època de Marie Curie. 

Ara, hem volgut posar el focus en aspectes menys nomenats, com els impactes ecològics-economics que aquesta “nova” ferramenta suposa.

 El núvol, com a concepte. Ací és on treballa el “màrqueting”. Ens han venut la idea màgica del “núvol", com si les les dades foren etèries, però la veritat és molt més terrenal i bruta. El capitalisme digital no és un núvol, és una mina; una infraestructura física gegantina que s'inicia en l'explotació minera a l'Àfrica, i acaba en edificis que devoren territori i recursos. 

Amb quins recursos? Sabíeu que per cada simple resposta de 100 paraules que ens dóna la IA, s'està consumint mig litre d'aigua i 0,14 kWh d'energia?. La calor que generen aquests centres de dades és tan bèstia que l’ONU ja ha demanat una moratòria per a la seua construcció. Fins i tot hi ha qui mira cap a Groenlàndia com un lloc "fresquet" on a més, seguir amb l'espoli de matèries rares, per mantenir el seu super-negoci.

L’automatització de la injusticia. Darrere d'una suposada objectivitat tecnològica, la IA amaga biaixos que castiguen els més vulnerables. Com ja va advertir Virginia Eubanks, aquestes eines s'utilitzen per a automatitzar la desigualtat, excloent milions de persones de les ajudes socials basant-se en dades discriminatòries. A més, no podem oblidar l'impacte de gènere: des d'imatges sexualitzades de dones fins a l'augment d'estereotips masclistes, la IA sovint replica el pitjor de la nostra societat.

Pensament crític. Un dels perills més grans és que la IA sap mentir molt bé, o millor dit, s'inventa coses quan no sap la resposta. Ens ha passat. Demanar informació sobre ciutats cuidadores i que ens solte frases absurdes com " fer polítiques de cures baixes en emissions". Si no tens el coneixement previ, ni el criteri per saber que això és una poca crisma, t'ho creus, perquè sona. Insistim: la IA no té criteri, valora igual la recomanació d'una experta que la d'un influencer qualsevol.

Sí, es pot fer d’altra forma.

Hi ha molts més problemes que cal abordar, com els biaixos de gènere o l'imminent crisi laboral, però hui, hem posat el focus en el consum perquè es sol quedar en segon pla.

No es tracta d'anar contra el progrés, sinó de posar el trellat al centre, les vides al centre, les persones al centre. Hi ha propostes clares, com les de l'ONU, però poca gent fa cas. Podríem començar per estes 5: 

• Recuperar el control de la informació amb bancs públics de dades, fonts fiables i verificables.

• Regulació de drets davant del frenesí capitalista: canvis en la normativa Europea, estatal i autonòmica.

• Aplicar molts més impostos directes a les grans tecnològiques per pagar, per exemple, una Renda Bàsica Universal, que compense entre altres la pèrdua de llocs de treball.

• Reorientar la IA amb el principi de cura i per a tasques pesades i perilloses. 

• Generar una factura ecològica automàtica per a cada acció que fem amb la IA, per crear consciència dels impacte indirectes.

Menys IA i més IE

En definitiva, la IA ha de treballar per a nosaltres i no al revés. A Silene ho tenim clar: utilitzem la tecnologia per a compilar dades ràpidament, però la supervisió, el criteri i l'estima sempre són humans. Treballem posant per davant la Intel·ligència Emocional, visitant pobles, escoltant la gent i fent diagnòstics reals que no es queden en un calaix. 

Perquè la intel·ligència darrere de tot el procés, amigues, hem de seguir sent nosaltres.